El grup senienc Anarres ha publicat el videoclip de No ens podríem estimar, l’epíleg de El teatre de l’oblit, un disc que va ser publicat fa just un mes.
No ens podríem estimar és una cançó absolutament diferent a tot el que ha fet la banda fins ara: la guitarra acústica i el folk substitueixen a les guitarres elèctriques i als ritmes punk-rock i rock habituals en la banda. Pel que fa a la lletra, escrita aquest cop per Maria Mingorance López, la poètica guanya protagonisme per resumir de la manera més estètica possible el missatge d’un disc que trenca una llança a favor de la memòria i el relat contra una actualitat que definida per l’oblit, l’excés de presentisme i la fragmentació. I és que com canten els Anarres en aquesta cançó: “el record no es precipici, és principi per cordar aquella barca trepidant que ens ha volgut prendre el mar“.
La cançó compta amb la col·laboració d’Ana Falcó al violí i, com ja és habitual en la banda, ha estat produïda, gravada, mesclada i masteritzada per Pau Ortiz Prades (Nu Estudi, la Sénia). El videoclip ha estat creat per Maria Mingorance López (guió i interpretació) i Ariadna Duran (enregistrament i edició) i ha comptat amb la col·laboració de la companyia de teatre Trastornarts.
Aquest és l’últim videoclip d’un seguit que ha anat publicant Anarres en les últimes setmanes per donar protagonisme a cadascuna de les cançons del nou disc, tots ells gravats en forma de pla seqüència i protagonitzats per una de les actrius que surten al videoclip de El teatre de l’oblit, cançó que dona nom al disc.
